"Cuando el navegante comienza
el viaje, prepara su barco, estudia su ruta, planea su itinerario y zarpa; no
puede hacer nada más. No puede saber qué tormentas lo azotarán, ni si ha de regresar.
Pero zarpa."
Edward
Rutherford
Al igual
que un navegant, jo també vaig salpar en un viatge. Un viatge que ha suposat
una font d'aprenentatge molt enriquidora. Ja quasi arribant a terra, he de fer
una valoració que em permeta destacar les vivències, experiències i
aprenentatges realitzades durant aquest. No puc baixar del vaixell sense fer
una valoració crítica, reflexiva i profunda del meu període de pràctiques, del meu
propi procés d'aprenentatge, que m'ha permès adquirir coneixements i
experiències noves que m'ajudaran, de segur, a preparar el meu vaixell,
estudiar una nova ruta i tornar a salpar.
Volia
començar fent referència al terme aprenentatge. Utilitzem aquest terme
per a referir-nos al procés, com
també per a referir-nos al resultat
del mateix. L'aprenentatge constitueix una activitat de formació permanent,
alhora que s'introdueixen canvis o modificacions en els coneixements existents
i en les nostres conductes.
L'
aprenentatge és un procés continu,
que realitzem al llarg de tota la nostra vida en un context sociocultural
determinat, mitjançant diferents interaccions amb el món físic i social, tal i
com va assenyalar Vigotsky.
En el meu
procés, hi ha hagut un aprenentatge implícit i d'altre explícit,
intencional que s'ha produït gràcies al propi esforç personal realitzat amb el
propòsit de conèixer el paper que desenvolupa el psicopedagog en l'àmbit
educatiu formal i, més concretament, les funcions que aquest desenvolupa al
IES. Durant el procés, he comptat amb la ajuda mediata de la meva tutora de la
UOC, que ha anant guiant-me i donant-me indicacions per tal de que el meu
procés fora més reflexiu i pogués aportar una anàlisi crític i exhaustiu de les
pràctiques. També he comptat amb l'ajuda de la meva tutora de les pràctiques al
IES (G.B.) i de E.B., com a segona psicopedagoga al centre. A les dues he d'
agrair-les la seva acollida, el seu suport durant el procés i el seu esforç per
brindar-me totes les oportunitats possibles per a participar de l'ampli ventall
de funcions que realitzen.
Com
Teresa Guash destaca al vídeo de la Taula redona, el Pràcticum s'ha de entendre
com una triangulació entre el consultor de la UOC, el tutor de pràctiques
presencial i els estudiants. El Pràcticum ha de garantir l'apropament al
coneixement i les competències que un professional de la psicopedagogia
necessita.
En aquesta
anàlisi, voldria destacar dues idees molt importants sobre les funcions i
tasques que desenvolupin les psicopedagogues. Seguint les paraules de César
Coll, assenyalar que les funcions que ha de desenvolupar un professional de la
psicopedagogia depenen de quina visió es té de l'aprenentatge, de com fer per a
millorar-lo i del context socio-institucional en el que ens situem.
Concretament a l'àmbit educatiu formal,
aquestes funcions, depenen de:
En relació a la visió i concepció de
l'aprenentatge que tenen les psicopedagogues del centre, comentar que es
situa dins d'una perspectiva sistèmica.
Segons aquesta visió, el procés d'aprenentatge és el resultat de la relació
entre diferents sistemes (noi, família, escola, amics, societat) interrelacionats
entre sí. Al IES, els àmbits d'actuació
de les psicopedagogues (recollides en el pla d'actuació del departament ) són:
l'alumnat, el centre, la família, l'entorn...
A diferents entrades fetes al blog, he
intentat descriure cóm les psicopedagogues han fet actuacions en aquests
àmbits: centre (programes amb temàtica transversal), tutors (assessorament
PAT), famílies (Xerrades)...
En relació al model d’orientació i intervenció,
destacar com a referent, al centre, el model
col·laboratiu. Dins de la segona dimensió d'aquest model, que fa referència a la finalitat
de la intervenció psicopedagògica, vull destacar que algunes de les
intervencions, realitzades al centre, tenen una funció preventiva (considerada com la més important i beneficiosa).
És el cas del desenvolupament de programes reflectits al PAT i que tractin
temes transversals com l'educació vial, l'educació per a la salut, etc. Es
tracta de programes com Órdago (
dirigit al tractament de la drogodependència), el desenvolupament del "Pla de transició", etc
Són conscients que mitjançant la prevenció millorarà la qualitat, ja que no
s’actua sols davant de situacions d’urgència o de una forta gravetat. No
obstant, també s'han assenyalat actuacions amb una funció merament correctiva
com la que fa referència a l'entrada "Atenció
individualitzada: tècniques d'estudi", entre altres ...
En definitiva s'esdevé que les psicopedagogues, mitjançant diferents
actuacions, tractin de potenciar el bon funcionament del centre.
Tornant a les FUNCIONS, comentar que al IES, hi existeix una priorització d'aquestes en relació al trimestre en el que estem. És
a dir, que hi ha una distribució de funcions en relació a la temporalització
del curs. En línees generals es destaqui:
→Durant el primer trimestre , la funció principal és l'atenció alumnat
nouvingut i l'atenció a l'alumnat amb NEES i que portin algun ACIS. Durant
aquest i el segon, ja apareixen, també, demandes dels tutors i pares
respecte a planificació d'estudi, dificultats en el procés
d'ensenyament-aprenentatge, tècniques d'estudi...
→Més cap al segon trimestre, es posin en marxa els programes amb temàtica
transversal, coordinació amb entitats externes i el seguiment d'alumnat i també
d'aquestos programes.
→Durant el tercer,
els esforços es dirigeixen cap a l'orientació escolar i professional, donant
una atenció individualitzada i grupal a l'alumnat i a les famílies.
Dins del meu propi procés d'ensenyament-aprenentage, volia destacar un canvi en les meves idees inicials. Encara que continuï pensant que tenim
moltes funcions a desenvolupar, quan vaig començar les pràctiques no veia la
forma d'afrontar-les i de poder arribar a donar una resposta de qualitat a
totes les demandes. Ara, m'adoni que algunes de les claus fonamentals passin
per: una bona planificació, un coneixement del propi espai institucional i, com
no, d'una bona coordinació. Personalment, es aquesta última variable la que
consideri com el taló d' Aquil·les al IES. Encara que la psicopedagoga destaca i
veig que sí que hi ha coordinació, moltes vegades aquesta es fruit d'una
necessitat puntual, més que d'una cultura col·laborativa. Una altre
inconvenient per a comptar amb una coordinació adequada, s'atribueix a la falta
de concreció d'un temps fix per poder reunir-se, a més de la càrrega lectiva que
portin els tutors.
Personalment pensi que el punt fort
per a esmenar aquest problema radica en la formació
del professorat, de tal forma que li permeta ser més autònom en el
desenvolupament de tasques de detecció de dificultats, propostes d'intervenció,
disposar de més estratègies metodològiques...A més a més, la seva implicació
passa per ser més conscients de la importància de portar a terme correctament
el PAT, convertint aquest document com a imprescindible al llarg de tot l'any i
no reduint-lo a sessions esporàdiques tan sols a principi de curs (elecció de
delegats, coneixement normes centre, drets i deures, etc).
En aquest sentit, destacar la següent
idea: "En
l'assessorament al professorat destacarem dos vessants primordials: un
assessorament pel que fa a la "salut" de la institució (que respon a
la concepció sistèmica del nostre model) i un assessorament més estrictament psicològic
i pedagògic per tal de contribuir a la necessària prevenció educativa i a un millor
desenvolupament en tot el procés educatiu i de la renovació pedagògica."
(COLL, 1986)
Una altra reflexió que no puc
deixar de costat, és la importància que hem d'atribuir a la recollida
d'informació i posterior revisió i avaluació
de d'allò que fem per a poder anar canviant i introduint millores. En
relació a aquest apartat, veig que l'orientadora té habilitats i competències
que li permetin detectar les necessitats que hi han al centre, les necessitats
de les famílies (actualment les demandes més comunes tenen a veure amb aspectes
emocionals i conductuals)... però no hi ha un recull d'aquesta informació, no
hi ha una sistematització a l'hora de recollir les dades per poder, després,
actuar en conseqüència. Per a mi, aquest punt és clau per tal de garantir
l'èxit de la nostra intervenció. Hi ha d'haver una sistematització i un
protocol establert al centre que permeta recollir dades i fer una avaluació real
de la nostra intervenció psicopedagògica. Seguint el que vam estudiar a
l'assignatura de Diagnòstic en educació disposem de tècniques de recollida
d'informació que ens ajudaran a definir clarament els objectius de la intervenció, com
les entrevistes, observacions, etc.
Potser, les competències professionals
adquirides amb l'experiència fan obviar aquest pas, que jo veig com imprescindible
i, per tant, el destaqui com un aspecte a millorar al IES.
En definitiva, ens trobem amb dues
psicopedagogues amb experiència i formació que entenen la intervenció
psicopedagògica com un procés que afecta als diferents sistemes i que necessita
de la col·laboració dels diferents agents educatius per a millorar.
Destacaria que hi han al Centre una
sèrie d'entrebancs a superar com: la
millora de la coordinació, més disposició i implicació dels tutors, falta de
formació en determinats aspectes i una falta de temps real que fa que no es
pugui arribar tot el que ens agradaria a la totalitat de la seva tasca.
Al llarg de les pràctiques, m'adona't
que aquesta és una professió molt enriquidora, atractiva, diversa, però, que de
vegades, ens pot propiciar moments de frustració, sobretot, quan es té la
sensació de no poder respondre amb la freqüència i qualitat que deuríem. Però
també, hem de saber derivar i delegar aquells funcions que no són nostres i
que, a més, interfereixen en les que sí ho són de veritat. Estic referint-me al
cas del meu centre, en concret, a on l'orientadora és també l'encarregada de
realitzar el Contracte- programa i és la
Coordinadora de formació (tasques que l'equip directiu li han encomanat). També
destacar que el dia a dia del centre impedeix que les psicopedagogues puguin
desenvolupar més actuacions dins de les aules, tal i com reconeix
l'orientadora.
Vull assenyalar un altre aspecte
observat durant les pràctiques. Hi ha una notable diferència en quant al ritme de treball, al
departament d'orientació, en relació a l'horari de matí i el de la tarda. El
primer és molt més dinàmic, frenètic i el segon més tranquil i predictible.
Comentar que he fet sessions extraordinàries de pràctiques pel matí per a poder
ampliar el ventall d'actuacions que es realitzen, resultant-me molt positiu i
profitós pel meu procés d' E-A.
2- NEGOCIACIÓ PRÀCTICUM II
Aquest fet, unit a la meva
disponibilitat horària per a realitzar el
PRÀCTICUM II, fa que les dues psicopedagogues i jo considerem, com a més
oportú, preparar el meu pròxim viatge cap al món de l'orientació.
● JUSTIFICACIÓ:
- Importància de l'orientació en una societat canviant a nivell polític, social, tecnològic, educatiu i
laboral que repercuteix en noves formes d’adaptació constantment en funció de
les nostres capacitats, habilitats, interessos, etc. Necessitem una intervenció
psicopedagògica, que des d'una perspectiva holística, integri els diferents
elements de l'orientació acadèmica i professional, donant resposta a les noves
requeriments de la societat. També es necessita coordinació i integració de les
actuacions, un seguiment i una avaluació.
- Les psicopedagogues disposin de pocs
moments per a entrar a l'aula i fer les actuacions d'orientació, perquè la dinàmica del dia a dia en el centre no ho permet.
- Es trobem en un any de canvi de normativa i
és important ampliar aquesta informació a la resta de la comunitat educativa.
● ACORDS:
- Preparar
un projecte d'intervenció per a desenvolupar al PRÀCTICUM II al IES sobre
l'orientació acadèmica i professional.
● OBJECTIU
GENERAL:
- Garantir el desenvolupament personal i social dels
alumnes, potenciant totes les capacitats que conformen la personalitat
(cognitives, motrius, lingüístiques, d’inserció social i d’equilibri personal)
mitjançant el desplegament d'aquelles competències professionals que he de
tindre com a psicopedagoga.
● ACTUACIONS:
- Als diferents
àmbits i complint les diferents funcions que tenim atribuïdes.
● Són moltes les
funcions que hem d'afrontar des del nostre rol de dinamitzadors i
col·laboradors i delimitar el nostre camp d'actuació, és una tasca complexa. És
clar que aquest, dependrà del sistema socio-institucional a on estem ubicats i
de l'adquisició d'una bona competència professional i habilitats socioafectives
que ens permetin detectar les necessitats, reconduir les demandes, elaborar
plans d'actuacions realistes, tenint en compte, sempre, a les famílies,
arreplegar la informació oportuna i saber seleccionar aquella més important,
fer un seguiment adequat en funció del cas, avaluar , introduir canvis i un
llarguíssim etc
● Aquesta
experiència ha sigut una font d'aprenentatge enriquidora que ha servit per a
apropar-me a l'escenari de treball i adonar-me de la realitat de la intervenció
psicopedagògica en aquest àmbit.
4 - BIBLIOGRAFIA:
·
Castelló Badia, M. i
altres Mòdul 3 Funcions I àmbits
d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Barcelona
UOC.
· Lago, J.R., & Onrubia, J. (2008). Una estrategia
general de asesoramiento para la mejora de la práctica educativa. Profesorado.
Revista de currículum y formación del profesorado, 12(1), 1-13: http://www.ugr.es/local/recfpro/rev121COL5.pdf
· Monereo,
C.; Solé,I. -coords.- (1996): El asesoramiento psicopedagógico: una
perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Ed. Alianza.
·
Monereo, C. Mòdul 1, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica.
Barcelona UOC.
·
Pozo Municio, J.I. i
altres. Mòdul 2 Competències professionals de l’assessor pedagògic. Barcelona UOC.
● Badia,
A., Mauri, T. i Monereo, C. (2004). Un model per a l'anàlisi de contextos d' assessorament psicopedagògic en educació formal. A: A.
Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en
educació formal: pp 54-74.
● Solé, I.
La concepción constructivista y el asesoramiento en centros. Universidad de
Barcelona.
