XERRADA AMB PARES

La AMPA del IES ha sol·licitat al DPO l'assessorament vers un tema que els interessa molt com és la motivació en els adolescents.

Es la tarda (dijous 10 d'abril) de la xerrada amb les famílies i l'orientadora revisa tot el material realitzat per a desenvolupar-la sense inconvenients, acordant que el meu rol serà el  d' observadora.

L'objectiu es donar informació als pares, centrant-s'hi en les estratègies i tècniques que els poden ajudar, però sempre baix la idea de fer una xerrada dinàmica on tots puguin aportar les seves experiències, vivències, dificultats, solucions...és a dir, fent-los partícips. La presentació de la informació em pareix motivadora, es fa a partir d'un power point amb vinyetes i frases per a fer reflexionar als pares.

Les dues orientadores participin en el desenvolupament de la xerrada indistintament. Açò posa de manifest la bona relació existent i evidencia que hi ha un marc de col·laboració arran del treball que hi realitzen.

L'objectiu plantejat es va aconseguir a mitges, ja què la informació va ser donada però no hi va haver molta participació dels pares.

Doncs açò ens ha de fer reflexionar. Simplement una altra disposició dels pares (asseguts en semicercle en lloc d'estar un darrers l'altre) potser hagués augmentat la participació. A més a més, i per falta de temps, no es va poder realitzar una activitat de role-playing que s'havia programat, el que va fer que hi haguessin menys oportunitats per a fer-los partícips.

Consideri que aquest tipus d'intervencions son molt necessàries, ja que ajudin a continuar amb una funció bàsica com es la formació de pares i mares mitjançant estratègies i respostes, modificant les seves expectatives i donar-les recolzament per a que millorin les pràctiques educatives.

Si tenim en compte allò estudiat a l'assignatura "d'Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica",podríem parlar del model Preventiu, educatiu o institucional, ja què l'objectiu seria atendre al grup de variables del conjunt del procés educatiu.

FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Un dels aspectes en el que també he estat reflexionant es refereix a si la formació permanent del professorat pot ajudar a assolir la funció preventiva de la intervenció. En realitat, si el professorat està format i pot arribar a desenvolupar un paper més autònom en relació a l’avaluació, programació i seguiment de casos...l’assessor podrà dedicar més temps a esta funció preventiva. La missió de l'assessor és aconseguir que el centre educatiu desenvolupi al màxim les seves potencialitats; però, la seva pràctica serà diferent en cada centre ja que es tindrà en compte la seva realitat.

Per aconseguir-ho, l’assessor ha d’afavorir un clima de confiança, on la comunicació fluida i la participació de tots estiguin presents i així ho vam estudiar a l'assignatura de Models d'orientació.

Des del meu punt de vista, la preparació del professorat és primordial per a poder donar respostes als imprevistos que sorgeixen a l'aula, al mateix temps que la coordinació amb l’assessor es fonamental  per a millorar-les.

 

IMPORTÀNCIA DE LES INTERVENCIÓNS PSICOEDUCATIVES EN DIFERENTS CONTEXTOS

Una altra reflexió (sorgida arran de la xerrada de les orientadores amb l 'AMPA del IES) que vull compartir amb tots te a veure amb la necessitat d'una intervenció psicopedagògica que tingui en compte els diferents àmbits i contextos, ja que l'educació és un procés creador i dinàmic que exigeix la participació activa i creativa de tots els que hi estem implicats (pares, mestres, alumnat, equip pedagògic...). Es important abordar tot tipus d'intervenció des de la col·laboració dels diferents contextos educatius que afectin al noi: alumnat-família-escola, ja que açò suposa una estratègia bàsica d'intervenció psicoeducativa. Segons la Teoria de Brofrenbrenner estaríem parlant del mesosistema, es a dir, de l' interacció entre dos o més microsistemes en els que la persona en desenvolupament hi participa. La xerrada de les dues orientadores amb l 'AMPA seria un exemple concret d'aquesta interacció.

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ

Una primera reflexió que vull compartir amb tots gira al voltant de la importància que tenen les tècniques de recollida de informació, en concret, l'entrevista. La teoria ens parla de dues modalitats: una entrevista estructurada o dirigida i una altra l'entrevista no estructurada o no dirigida. Les dues tenen avantatges i desavantatges. Durant aquest període de pràctiques he pogut presenciar varies entrevistes que corresponen a la segona modalitat i  encara que requereixen més temps i la informació és més difícil d'analitzar, igualment han permet a l'orientadora obtindre i recollir la informació necessària. Assenyalar que a més de conèixer quina es la informació que hem de recollir amb l'entrevista, "l'èxit d'una bona entrevista rau en saber conduir-la i això no és pas una tasca senzilla" . També vaig observar que l'orientadora feia això mateix, sabia com "tallar" quan es tractaven algunes informacions no rellevants en l'entrevista i reconduïa les preguntes cap allò interessant, sense que els destinataris tinguessin aquesta impressió.

A l'assignatura de Diagnòstic de casos vam aprofundir sobre les característiques de l'entrevista i he pogut comprovar que l'orientadora ha complit bona part dels requisits per a fer unes bones entrevistes. Entre altres destaqui: va fer una bona rebuda dels destinataris de l'entrevista, mostrant una actitud propera, va mostrar interès i contacte ocular amb els entrevistats, no va usar un llenguatge tècnic, va anar situant el problema en veu alta...Per últim, comentar-vos que no hi va haver cap registre ni anotació i precisament açò es una gran dificultat d'aquesta tècnica, de l' entrevista.

Andreu, L; Sanz, M. (2012). Capítol 2. Tècniques de recollida d'informació. En L, Andreu (coord, Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

 

 

 

ENTREVISTES NOI-FAMÍLIA

INTRODUCCIÓ: Presenti dues entrevistes, realitzades el dimarts 25 i dijous 27 de març respectivament , a dos nois que acudeixen a diferents aules de 1er d' ESO i que van tindre lloc al despatx de l'orientadora amb una durada aproximadament d'una hora. En ambdós casos, els destinataris eren l' alumne i la seva mare.

ACORDS: Abans de les entrevistes, l'orientadora em va descriure el casos i em va comentar allò més rellevant per a situar-me i comprendre'ls. El meu rol, acordat amb l'orientadora, va ser d'observadora, podent anotant allò que considera-s'hi rellevant.  El primer cas correspon a una entrevista de seguiment i la segona una primera entrevista inicial degut a la petició per part de la tutora, amb caràcter urgent, arran del baix rendiment i absentisme escolar d'aquest noi. A més a més em recorda la necessitat de mantindre en tot moment una ètica professional, mantenint la privacitat de les dades en les diferents casos. Es compta amb el vist-i-plau dels nois i les respectives mares per a que jo estigui present en les dues entrevistes.

BREU DESCRIPCIÓ DEL PRIMER CAS

Noi amb problemes de rebuig (S'albira falta d'habilitats socials). En aquesta entrevista de seguiment del pla d'intervenció amb caràcter preventiu (que ja està posat en marxa), l'orientadora fa preguntes per a veure si el pla està seguint-s'hi, si el noi ha posat en funcionament les pautes que li va donar per a enfrontar-se a la situació de rebuig per part dels seus companys, intenta que el noi verbalitzi i conti les coses (no parla molt i es la seva mare la que li insisteix en que conti tot el que passa i la veritat) i utilitza la tècnica del role-playing per tal de que el noi s'adoni d'allò que està fent correctament del que no.

Entres les funcions principals de l'orientadora, en aquest cas, assenyali: comprovar si el pla d'intervenció està desenvolupant- s'hi tal i com es va consensuar i  fer un seguiment del cas. A més a més continua assessorant de nou al noi i també a la mare per tal de que segueixin les pautes acordades i planifica unes pautes de recollida de dades que el noi ha de fer a casa  tots els dies.

Si tenim en compte allò que vam treballar a l'assignatura d'Anàlisi de casos, destacaria l'ús de diferents estratègies que ha fet servir l'orientadora (que ha de tindre al seu abast) com entrevistes amb el noi i la família,  recollida de dades, observació i seguiment del pla portat a terme, role-playing... Tot açò tenint en compte que l'orientadora (que no portava cap guió ni anotació feta) va anar fent qüestions precises per a aconseguir la màxima informació, guiava i reconduïa l'entrevista fins obtenir la informació més rellevant, feia participar al noi i a la mare i la va finalitzar amb el compromís del noi de continuar treballant les pautes. Es posa de manifest la importància de l'experiència, de tindre una bona formació i de disposar molts recursos al nostre abast per poder respondre qualitativament a les diferents demandes.

BREU DESCRIPCIÓ DEL SEGON CAS

Noi que ha suspès totes les assignatures de 1er d 'ESO i que no acudeix amb regularitat al centre.  Al ser la primera l'entrevista va anar dirigida a obtindre el màxim de informació tant a nivell personal com del context familiar. Durant l'entrevista , es veu la forta càrrega emocional que porta el noi (el xiquet no pot parar de plorar), així que l'orientadora  decideix posar-li punt i final, ja que hi considera que el noi està saturat. A més a més, davant la presència de la mare, l'orientadora considera oportú deixar sense fer  una sèrie de preguntes per a una futura entrevista individual amb el noi.

 L'orientadora aconsegueix , en una hora, recollir informació molt important i amb aquesta informació em comenta que té clares els motius que fan que el noi estigui així. Però que arran la informació que el noi ha anat dient vers que li costava molt concentrar-s'hi, a mig matí no te forces per a continuar amb les classes i que tenia forts dolors de cap, anava a realitzar una avaluació psicopedagògica per descartar problemes de dèficit d'atenció i també volia descartar dificultats curriculars (NAC).

Com hem treballat a l'assignatura de Diagnòstic de casos, "el procés d'avaluació i diagnòstic és bàsicament un procés de recollida d'informació i de presa de judicis interpretatius sobre aquesta informació. El psicopedagog, a partir d'una demanda determinada que li aporta una informació bàsica (...) inicia una recollida d'informació. Per tal de començar a planificar quins aspectes cal analitzar prioritàriament, cal que tingui a l'abast diferents estratègies i tècniques per al de poder triar la més efectiva o adequada per a cada situació."

"Aquest procés de recollida d'informació es retroalimenta de manera que la primera informació recollida va guiant les successives informacions que el psicopedagog va buscant"

Evolució: En els dos casos s' està donant una evolució favorable.

Andreu, L; Sanz, M. (2012). Capítol 2. Tècniques de recollida d'informació. En L, Andreu (coord, Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.
 

OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM

L'objectiu fonamental del Pràcticum està relacionat amb la necessitat d'establir un pont d'unió entre la teoria i la pràctica psicopedagògica.

Hem estat dedicant un temps per assolir una base teòrica a on fonamentar les futures actuacions e intervencions psicopedagògiques, però ens falta anar adquirint un aspecte determinant: la experiència.

Al llarg de la realització de les Pràctiques m'estic apropant al descobriment d'una  realitat educativa diferent a la que m'envolta i estic sent protagonista d'una altra realitat; la que es viu des del  Departament d'orientació del IES on estic realitzant aquesta experiencia psicopedagògica . Assenyalar  com a  objectius més concrets, entre altres, els següents: conèixer com es treballa per a millorar la dinàmica d'un centre, veure com s'afrontin els problemes d'aprenentatge i emocionals de l'alumnat, com s'orienta a un alumne que té i que no té vocació, com s'elaborin programes a partir de les necessitats detectades, com pot donar-s'hi resposta a una família que demana orientació, saber d' on partir per a planificar, organitzar i afrontar entrevistes, xerrades, etc

Tot això des de l'observació i l'anàlisi crítica, apropant-nos a un coneixement vivencial de la nostra futura tasca.

FUNCIONS DE L'ORIENTADOR AL MEU CENTRE

Moltes son els àmbits d'actuació i les funcions que li  corresponen al psicopedagog. La realitat de la pràctica psicoeducativa al meu centre es correspon amb aquesta realitat, existeix un ventall tan ampli de funcions i tasques que a vegades es te la sensació de no arribar a tot. Entre les diferents funcions  que vaig destacar a la meva Pac, detecti que al meu centre, les més destacades hi serien:

- avaluar (Un cas concret era per a detectar un possible cas de dèficit d'atenció d'un noi )

-assessorar als agents implicats en el procés .

- orientar acadèmicament ( Un altre cas era el d' una alumna que volia canviar el seu itinerari, ja què el que estava fent no li permetia accedir als estudis que volia fer).

La realitat es que està sent molt interessant, ja què estic en una etapa educativa molt diferent a la meua.

INFORMACIÓ DEL CENTRE

El centre en el que estic fent les pràctiques és un centre gran que recull a alumnat heterogeni i que ofereix oferta formativa de l' ESO i Batxillerat, tant en torn diürn com nocturn.  Quan vaig començar les pràctiques, i en els primers contactes amb la meva tutora, va cridar-me l'atenció la diferencia entre l'alumnat que acudeix de matí al que acudeix de nit. La meva tutora em va comentar que la crisis econòmica actual ha fet canviar molt el perfil d'estudiant  que rebien al centre i que a hores d'ara molts tornaven a estudiar desprès d'haver perdut el seu treball. Una altra cosa que em va cridar l'atenció va se el fet que la gent que acudeix al torn de nit ho feia perquè era molt més tranquil fer-ho en aquesta franja horària.

El professorat també es nombrós, hi existeixen 19 departaments i l'equip directiu compta amb dos caps d'estudis, un per al torn de matí i un altre per al torn nocturn.

Assenyalar com a més important que el fet de ser un centre amb molt professorat  i l'organització dels horaris provoca  dificultats per a portar a terme una adequada coordinació i relació entre l'equip docent.

DIARI DEL PRÀCTICUM I

Presenti aquest blog  com a ferramenta d'aprenentatge col·laboratiu i que, a partir d'ara,  ens permetrà compartir totes les nostres experiències psicopedagògiques.