ÓRDAGO!

En aquesta entrada volia fer referència a un altre programa que, des de l'eix de la transversalitat (Educació per a la Salut), es desenvolupa al IES.

Els centres educatius són un reflex dels canvis, les dificultats, les transformacions, les incerteses...d'una societat determinada. El potencial de canvi que té l'educació, inspirada en principis com l'aprenentatge significatiu, l'anàlisi reflexiu i crític de les situacions, és en el que hem d'assentar les bases per a poder promoure programes  com ÓRDAGO. Un programa que neix per a poder afrontar, de manera preventiva, el desafiament de les drogues a la societat actual. Un programa que requereix la participació activa de tots els agents tant interns com externs implicat en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

 

L'objectiu del programa és propiciar que l'alumnat desenvolupi coneixements, actituds, valors i habilitats que li capacitin a prendre decisions raonades i autònomes davant l'oferta de consum de drogues.

 

 El ventall de situacions de risc que viuen els adolescents i la importància de la prevenció com a marc idoni per a evitar aquestes situacions de risc, fan que les principals funcions que han de desenvolupar les psicopedagogues al IES, passin per donar suport a l'acció tutorial assessorant-les i guiant-les en qualsevol moment i proposant, en aquest cas concret, la necessitat de formació dels tutors en aquest programa, col·laborar en la creació i aplicació del projecte, fer el seguiment i avaluació introduint els canvis oportuns...

 

Una vegada més, he de fer al·lusió a la importància del paper dinamitzador dels psicopedagogs i la seva relació amb el bon funcionament d'un centre educatiu. A més a més i encara que és molt reiteratiu, m'agradaria destacar la idea de la multifuncionalitat a la que hem de fer front al nostre dia a dia "aportant el coneixement professional educatiu específic (conceptes i teories, competències, habilitats i actituds professionals) útil per a intervenir, des de la seva posició privilegiada, en el context i aconseguir que avanci el desenvolupament de la intencionalitat educativa".

( Mauri i Badia, 2004, p.41)

 

 

Bibliografia:

- Badia, A., Mauri, T. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: UOC. 

 

 

 

PLA DE TRANSICIÓ

Aquests dies, les psicopedagogues i la resta d' implicats, han hagut de concretar xerrades i visites al IES i als centres de Primària, dins del marc d'actuació del Pla de transició.

A partir de reunions i conversacions amb les psicopedagogues, en relació a aquest pla, es dedueix que és considerat, per les dues, com a determinant per a poder fer front adequadament al canvi d'etapa. Considerin que qualsevol canvi d’etapa, si es fa sense transició, pot resultar una font d’ansietat i preocupació per a l'alumnat, degut a la por a allò desconegut, tant per a l’alumnat com per als pares.

La finalitat primordial del pla es garantir la continuïtat entre les dues etapes i afavorir l’adaptació de l’alumnat al nou centre.

Els objectius que es proposin, entre altres, són:

- L'atenció a la diversitat de característiques i situacions personals de l'alumnat.

- La continuïtat i la graduació progressiva present a l' ensenyança bàsica.

- La capacitat de progressió i canvi de tot l'alumnat, en el marc de l identificació de les seves necessitats educatives, tant ordinàries com específiques.

La funció de l'orientadora és la de col·laborar, coordinar i assessorar a la resta de l'equip docent que hi participa en l'elaboració i aplicació d'aquest pla.

És una tasca compartida i és fonamental que els centres receptors d'aquest alumnat preparen, junt amb els centres remitents, un procés de trànsit que afavoreixca una bona acollida i predisposi positivament l’alumnat i a les famílies cap al centre.

Els destinataris del Pla són:

 

·         Alumnat de 5t'i 6t curs d’educació Primària.

 Alumnat de 1r i 2n d 'ESO.

·         Alumnat amb necessitats educatives especials.

·         Famílies.

·         Tutors i tutores de 6t d’educació Primària i de 1r d’educació Secundària Obligatòria.

·        Orientadors i orientadores dels SPES, gabinets Psicopedagògics municipals i Departaments d’orientació

·         Coordinador/a de l'ESO.

·         Caps de Departament d’àrees instrumentals d’educació Secundària.

·         Professors de Pedagogia  Terapèutica d’ambdós etapes.

·         Monitors d’educació Especial (si és el cas)

·         Les direccions d’estudis dels distints centres.

 

Les actuacions generals que engloba el pla de transició són:

 - Coordinació entre els equips.

-  Programa de desenvolupament competencial.

-  Concreció dels àmbits, actuacions prioritàries i mecanismes de col·laboració entre el Centre i les famílies.

 En totes aquestes actuacions ocupin un paper rellevant les dues psicopedagogues mitjançant el desenvolupament de les diferents funcions.

Al IES, les psicopedagogues participin activament en activitats com:

●Amb l'alumnat :

- Visites i xerrades al centre d'origen dels alumnes.

- Visites al IES amb xerrades a on es dona tota la informació sobre les normes, l'horari, els drets i deures, etc i visiten les dependències del centre.

 ●Amb les famílies,

 - Reunions individuals i/o de grup per a donar-les tota la informació necessària.  Especialment, en els casos d'alumnes que tinguin algun tipus de necessitat educativa,  s'informarà i es convocarà a les famílies en el moment que es consideri més apropiat.

A més a més, es realitzarà una reunió obligatòriament en el segon trimestre entre els psicopedagogs i psicopedagogues del SPE i del gabinet municipal i departament d’orientació de l’ institut per a la previsió de l’alumnat amb NESE que estiga cursant sisè de primària, per a poder donar l'atenció individualitzada que requereixin en quant comencen el curs.

 Finalment, es posin en marxa els mecanismes de seguiment i avaluació del pla de transició. S'avalua i s'introdueixen els canvis necessaris, que seran contemplats en la Memòria.

 L'avaluació del pla, segons em comentin les psicopedagogues, es fa atenent als criteris següents:

   - Grau de progressió observat en l’adaptació de l’alumnat.

   - Valoració de clima i convivència.

   - Capacitats i competències curriculars de l’alumnat i els seus resultats derivats del procés d’avaluació.

  - Avaluació per part del professorat de l’equip de transició.

Afegeix una petita reflexió:

Des del meu punt de vista i analitzant el Pla de transició, comentar que aquest s'adequa a les exigències que determina la normativa i l'enfocament que rep pareix l'apropiat. Personalment, crec que aquest document cobra sentit quan neix de les necessitats i dificultats reals, quan es programa atenent les característiques pròpies d'un determinat context, i quan és el resultat d'un treball conjunt entre diferents especialistes, ja què s'aconsegueix aportar una visió ajustada i multidisciplinària que enriquirà i millorarà la intervenció educativa i li donarà qualitat. En aquest sentit, la gestió organitzativa dels diferents centres i la coordinació entre ells és la pedra angular d'aquest pla.

Les funcions del psicopedagog són claus per a aconseguir una bona adaptació del nou alumnat al centre, per a establir un pont d'unió entre els docents del centre de primària i l' institut, per a garantir que les famílies obtinguin tota la informació necessària i es sentin acollits, per a propiciar una bona coordinació amb els tutors i aquests amb el seu alumnat, etc.

Tot açò ratifica la importància del nostre paper i el nostre treball dins d'aquest àmbit, dins de l'àmbit educatiu formal, dotant "a la pràctica de la intervenció psicopedagògica un caràcter contextual, eminentment preventiu i prioritàriament optimizador de la pràctica educativa."

 

Bibliografia:

Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (2004). Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació  formal: pp 169-183.

DD.AA (2007): La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Claves para la Innovación Educativa nº 39. GRAÓ. Barcelona.

Gimeno Sacristán, J. (1996). La transición a l'educación secundaria. Madrid: Morata.

http://www.docv.gva.es/datos/2011/06/23/pdf/2011_7216.pdf

 

PROGRAMES EDUCATIUS AL CENTRE

En aquesta entrada em proposi reflexionar al voltant d'un aspecte molt important treballat al IES i que fa referència als programes educatius que hi es desenvolupin. Aquests programes tracten temes transversals com: l'educació sexual, la violència de gènere, consum de drogues... dotant al procés d'ensenyament-aprenentatge del caràcter preventiu que es necessita i requereix per a dotar-lo de sentit.

En una societat com la nostra, encara molt allunyada d'apostar per la inclusió adequada de l' educació sexual al currículum i amb una gran majoria de famílies que mantenen una actitud tancada cap al tractament natural d'aquesta temàtica, hem de procurar, des del nostre paper actiu transformar aquesta realitat. Hem d' actuar des de la prevenció i involucrar a les famílies.

El Programa d'intervenció en Educació Sexual (PIES) té com objectiu fonamental l'educació en valors que promocionin una vivència positiva de la pròpia sexualitat i uns comportaments sexuals que estiguin relacionats amb les opcions més saludables.

L'orientadora escolar és l'encarregada d'establir els ponts d'unió entre el IES i institucions externes al centre. Als diferents programes, l'orientadora desenvolupa les funcions de coordinació, organització, assessorament als tutors, reunions amb les famílies i propicia la participació al centre d'agents externs com infermeres, metges, psicòlegs etc.

És important assenyalar que l'adequat tractament de la detecció de les necessitats d'un centre pot convertir-s'hi en un indicador clau per a garantir propostes educatives d'èxit i promoure una educació integral, contribuint a una educació de més qualitat, que en definitiva, és un dels objectius més perseguits i proclamats. Assenyalar que és determinant en, aquestos casos, el desplegament de la competència professional dels psicopedagogs i psicopedagogues. En concret, destacar la competència metodològica i social, és a dir, saber fer i saber actuar davant d'una problemàtica determinada o davant de qualsevol necessitat concreta que sorgeixi i aplicar les mesures i solucions oportunes per a fer front.

Un altre programa, que es du a terme al Centre, és el del tractament de la violència de gènere. Aquest fet, que estem vivint d'una manera desproporcionada en la nostra realitat actual, és fruït d'un model de pensament androcèntric i d'una societat patriarcal que ha estat basada en principis com la desigualtat social i la superioritat de l'home sobre la dona al llarg dels segles.

Un principi educatiu en que sustentar la intervenció al centre, és el de la coeducació. És necessari una intervenció educativa que afronti la construcció de les identitats de gènere, els estereotips socials i les relacions de gènere des d'aquesta concepció, des de la visió d'un centre que senti les bases en la coeducació, l'educació en valors i l'escola inclusiva. Aquest centre, col·labora, des de fa anys amb l'Associació Xateba en les actes de commemoració del 25 de novembre, Dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta associació realitza xerrades al Centre, dins del programa  de sensibilització i conscienciació davant d'aquest problema que, malauradament, està cadi dia més present i segueix sumant vides.

L'alumnat del Batxillerat artístic del IES han participat a una exposició  "Art al carrer contra la violència de gènere". El leit- motiv del que es va partir era la frase coneguda "Els draps bruts es renten a casa", expressió que reforça la idea d'aïllament que viuen moltes dones víctimes de la violència de gènere. L'alumnat va prendre la veu i va actuar davant aquesta injustícia, creant missatges d'esperança i de denuncia, animant a les dones que estiguin en aquesta situació a no callar, a no guardar el problema, a reaccionar...

Des de l'IES  les psicopedagogues estan treballant en coordinació i col·laboració entre els diferents professionals per a crear persones crítiques, reflexives amb un pensament obert, ajudant a formar persones que lluitin per un món més just per a tots i totes.

L ' IES es defineix, als diferents documents, com un centre coeducatiu que, entre altres coses:

-Lluita contra els estereotips sexistes i per la igualtat entre barons i dones, tractant de crear les condicions que la facin possible.

- Obert a la diversitat cultural, a la pluralitat i a la diferència.

- Compromès amb els valors de la convivència democràtica: igualtat, llibertat personal, responsabilitat, solidaritat, tolerància, respecte, justícia, diàleg, ajuda, etc.

- Integrador i participatiu.

- Que reconeix i garanteix la diversitat afectivosexual.

- Defensor de la resolució no violenta dels conflictes.

- Tolerant amb la pluralitat, però no permissiu amb els intolerants. Un Centre on no es tolera el sexisme, el racisme, la xenofòbia, l' homofòbia, l'acaçament escolar ni la violència.

 

Faig una valoració molt positiva sobre el tractament que es fa d'aquestes temes des del centre, ja què tracten de donar resposta a una realitat social de la que no poden ni hem d'estar aliens, més bé el contrari. La sensibilització i conscienciació són tasques fonamentals a partir de les quals començar a edificar una societat asseguda en uns pilars forts de respecte mutu i de convivència.

 

 

 

UNA SESSIÓ DE MEDIACIÓ

Durant aquest mes he assistit a algunes sessions extraordinàries pel matí, és a dir,fora del horari habitual de les meves pràctiques amb l'objectiu fonamental de poder participar en diferents activitats d'intervenció com orientació educativa, acadèmica, xerrades, fira de l'estudiant... He pogut observar i valorar la diferència del ritme de treball al departament d'orientació, en relació a l'horari de matí i tarda. En el primer, el ritme és molt més frenètic i accelerat mentre en el segon, hi és més pausat, tranquil i més previsible i planificat.

Va ser en un d'aquests matins (tornarem de la fira de l'estudiant) quan va sorgir, de sobte, la necessitat de fer una sessió de mediació. Vam entrar al despatx i l'educadora comenta a l'orientadora que, durant la nostra absència, havia sorgit una gran baralla al pati amb dues alumnes. Precisament tenien la sessió d'entrevista conjunta, dins del procés de mediació, programada per al proper dilluns, però la urgència del cas i els esdeveniments ocorreguts fan que s'avanci la sessió.

 El IES compta amb un equip de mediació  format per 5 o 6 professors ,formats en aquest aspecte, i les dues orientadores. La mediació és una forma de resoldre els conflictes, de manera pacífica i en el que s'arribin a acords, entre les parts, per a solucionar el problema.

El procediment seria el següent:

1-Detecció: Es realitza la demanda, que la pot realitzar el professorat i l'alumnat.

2-Entrevista individualitzada amb les parts, per a conèixer el que ha pogut passar.

3-Entrevistes conjuntes fins a arribar a l'acord.

4- Firma, per escrit, de totes les parts implicades.

5- Seguiment dels acords que s'han pres.

Al cas que ens ocupa, la demanda estava ja realitzada per part de la tutora i una de les alumnes. També s'havia realitzat la segona fase, és a dir, s'havien fet les entrevistes individuals i a més a més, es tenia cita per a fer la reunió conjunta el proper dilluns.

La situació és la següent: Una d'elles sent molta tristesa perquè diu que l'altra es clava amb ella i l'insulta perquè és adoptada. L'altra noia diu que això no és així i que forma part del passat ( el conflicte va sorgir en sisè de primària). A més a més, la resta de la classe, i altres grups, propicien les baralles al pati i fos del IES.

L'alumna està passant un mal moment perquè comença a qüestionar molts coses al voltant de la seva adopció, per tant, està molt més sensible.

L'objectiu fonamental d'aquesta sessió és parlar i desfer els possibles malentesos que hi existeixen fins a la propera sessió. Durant la xerrada, les dues van dir allò que s'havien dit, a on, en quin moment...Les dues van estar parlant bé, sense enfadar-se,  amb aparent tranquil·litat. Es va intentar que les dues s'adonaren de les veritables intencions de la resta del grup, en realitat ells volen baralles i discussions i l'orientadora va intentar que s'adonessin d'aquest assumpte.

Es van prendre alguns preacords fins a arribar a la sessió programada per al dilluns. Aquests són:

- No havien de fer cas als comentaris de la resta del grup.

- No es tornaria a parlar sobre la condició d'adoptada de una de les noies.

- Haurien d'anar per separat, de moment, evitant sempre el conflicte

La valoració ha sigut positiva, ja què les alumnes han pogut parlar amb calma, mantenint respecte i es va començar a aclarir el conflicte.

Les funcions que es desenvolupin en relació a la Mediació són dues: coordinació amb la comissió de mediació, assessora i mediadora. Aquest tipus d'intervenció té un caràcter preventiu.

Dins del Pla d'Actuació del Departament d'Orientació es recull la següent funció:

-Col·laborar amb la Comissió de Convivència i Mediació en el desenvolupament de conductes per a conviure millor i en la prevenció i resolució de  conflictes .

Webgrafia consultada:

http://blocs.xtec.cat/docscompartitsmargallo/files/2013/07/GUIA-PR%C3%80CTICA-PER-A-LA-MEDIACI%C3%93-ESCOLAR-aprovada.pdf

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/f1ab1303-40b7-4310-9cc0-fb996ac03f1c/media_esc_serreta.pdf

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ac2529b9-33af-460a-801a-4b9e39bafb8d/Quadern%20de%20treball%20PME_190413_DEFINITIU.pdf

 

 

ORIENTACIÓ ACADÈMICA: XERRADA AMB ELS PARES

 El dijous 22 de maig es va realitzar, al saló d'actes de l' institut, la xerrada sobre l'orientació acadèmica i escolar amb els pares de l'alumnat que acabin quart de l 'ESO.

L'objectiu proposats són:

-  donar a conèixer als pares la informació sobre les eixides acadèmiques que poden seguir els seus fills i filles al finalitzar l' ESO i així disposar de la informació adequada per a ajudar-les a prendre la decisió més oportuna i adequada per als seus fills.

- fer-los partícips del procés d'ensenyament- aprenentatge del seus fills i resoldre qualsevol dubte que surti.

Abans de començar, l'orientadora i jo estem al despatx, organitzant i revisant el material per a la xerrada.

El rol adoptat, durant la xerrada, és el d'observadora. Vaig poder comprovar cóm l'orientadora connecta amb les famílies, parla amb molta naturalitat i tranquil·litat. Comença la xerrada, va donant la informació i resolent els dubtes que tenen les famílies. Recorda a tots que pot atendre'ls a nivell individual al seu despatx.

La informació que dóna, és clara, breu i precisa. La xerrada ha durat una hora i mitja aproximadament i els pares s' acomiadem satisfets amb la xerrada. Per tant, l'avaluació que faig de la sessió és molt positiva, perquè s'han aconseguit els objectius previstos, l'orientadora ha desenvolupat les habilitats socio-afectives oportunes per a fer-ho possible, amb un paper dinamitzador i col·laborador adequat. A més a més, les famílies també han participat, per tant, l'avaluació és positiva.

Com ja he assenyalat en entrades anteriors, aquesta activitat forma part de les funcions assignades al psicopedagog dins de l'àmbit d'actuació del POAP i així es recull al pla d'actuació del Departament d'orientació de l' IES.  La funció principal és coordinar, sistematitzar i organitzar la informació i l’assessorament a l’alumnat i a les seues famílies sobre temes educatius i professionals.

Aquesta funció és una de les que més he pogut observar, en part degut al meu horari de realització de pràctiques (a les tardes), que es quan més es desenvolupin aquestes actuacions al centre. Aquest fet ha condicionat l'observació d'algunes funcions i, fent una valoració global, consideri que les observacions d'algunes funcions han pogut resultar parcials i fins i tot esbiaixades, com ja vaig comentar en l'entrada següent.  http://practiquespsicopedagogiques.blogspot.com/2014/05/replantejament-dels-objectius-inicials_21.html

El material emprat és un Power Point sobre les opcions acadèmiques al finalitzar l'  ESO i la fulla amb les opcions dels diferents Batxillers.

 

-Badia, A., Mauri, T. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: UOC. 

 

 

                                                     

 

 

                                                 

 

REPLANTEJAMENT DELS OBJECTIUS INICIALS

En aquesta entrada vull fer una reflexió al voltant dels objectius que em vaig proposar a l' inici del Pràcticum I. 

En referència a l'objectiu " necessitat d'establir un pont d'unió entre la teoria i la pràctica psicopedagògica", contínua sent, a hores d'ara, un objectiu fonamental. Com afirma Callejas (2002, 4) " el empeño de dar prioridad a la teoría o a la práctica ha impedido entender sus relaciones". Per a buscar relacions dialògiques entre les dos, hi ha que començar per situar-les en plans d'igualtat.

L'observació directa, l'anàlisi compartit amb l'orientadora del centre i la participació a les pràctiques ha propiciat un canvi en la meva pròpia concepció tant sobre les funcions i tasques que ha de desenvolupar el psicopedagog a un IES (tenint en compte que, evidentment, les peculiaritats del context també les determina), com sobre els diferents rols  que ha de  complir el psicopedagog .

A l'assignatura Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica vam treballar les quatres dimensions del model d’orientació i intervenció col·laboratiu. Volia destacar la quarta dimensió: la relació professional, l’assessor com a col·laborador. Assumint aquest paper, ens trobem davant un assessor que:

-Negocia amb la comunitat educativa les condicions de la seua col·laboració.

-Un professional que aconsella i no prescriu, sinó que orienta i afavoreix el diàleg i la comunicació de tota la comunitat educativa.

-Un professional que planifica la seua feina d’acord amb el centre i que estableix espais de col·laboració.

-Un professional que defensarà les seues opinions, però que negociarà el sentit i el significat de la intervenció amb el professorat.

-Un professional que facilitarà als pares la informació sobre els seus fills per tal de que aquestes decideixen la millor manera de relacionar-se amb ells, etc

Pel que fa als aspectes teòrics del model d' assessorament col·laboratiu, aquest defineix com a objecte de la seva intervenció els processos d’ensenyament i aprenentatge i la institució en el seu conjunt, des d’ una concepció interactiva de l’individu i considerant el context com a marc explicatiu del desenvolupament i l’aprenentatge. Concretament, la missió de l’assessor és potenciar la Zona de Desenvolupament Institucional, fent el símil amb la ZDP. Per aconseguir-ho, cal un estudi de la situació prèvia, fer les reunions amb els docents, establint xarxes de treball interactives afavoridores de comunicació, confiança i promoció de l’autonomia professional dels docents.

La realització del Pràcticum I està encara en procés. Fins ara, en relació als objectius concrets que m'havia plantejat, he pogut treballar aquells que fan referència a una intervenció més individualitzada i puntual (com s'afrontin els problemes d'aprenentatge i emocionals de l'alumnat, com s'orienta a un alumne i grup que té i que no té vocació, com pot donar-s'hi resposta a una família que demana orientació... ) i de manera més parcial i esbiaixada  a aquells que tenen a veure amb la relació i col·laboració entre els agents educatius i la resta de la comunitat educativa.

A hores d'ara, he comprovat cóm, al començar aquest període, els meus objectius concrets eren pocs i molt parcials en relació al gran ventall de funcions i tasques que hem de desenvolupar al llarg de les nostres intervencions. En relació al rol de dinamitzador i col·laborador del psicopedagog, pensi que es tracta d'una àrdua tasca a la qual ens afrontem, però per la qual hem de vetllar per a garantir un funcionament adequat de la nostra labor.

Bibliografía:

●Castelló Badia, M. i altres. Mòdul 3, Funcions i àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Barcelona UOC.

●Monereo, C. Mòdul 1, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona UOC

Álvarez, C., (2012) ¿Qué sabemos de la relación entre práctica y teoría? Revista Iberoamericana de educación, 1-11.

 

 

ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA: TÈCNIQUES D'ESTUDI

Antecedents del cas:

Noia que està en segon de Batxillerat i que no vol fer el treball de algunes assignatures, sembla que no comprèn i no vull fer cap esforç per a superar-les.
La seva tutora es la que fa la demanda a l'orientadora del centre.
L'orientadora organitza entrevistes i reunions amb la noia, la família i el professorat per a traure la màxima informació (estaríem en la Fase A segons el que vam estudiar a l'assignatura d'anàlisi de casos).

Acords (Fase B):

●Noia:

-Assistir a les següents entrevistes que l'orientadora  li proposa.

-Practicar els comentaris de text encara que li costin.

● Professorat:

-Compromís de flexibilitat.

●Família:

-Assistir a les reunions amb l'orientadora per fer el seguiment.

L'orientadora escolar fa una reformulació del problema i dels objectius (Fase C) i elabora un pla d'actuació (Fase D) que consisteix en treballar tècniques d'estudi amb la noia fent us, primer de la pràctica guiada i desprès de la pràctica independent i de manera gradual amb l'objectiu de que pugui finalitzar segon de Batxillerat i inclús pogués aprovar la PAU.

Descripció de la sessió 1:

El dijous 8 de maig la noia acudeix a l'entrevista concertada amb l'orientadora del centre per a continuar desenvolupant les actuacions previstes.

Avui la tècnica treballada és la Tècnica de lectura ràpida i subratllat de paraules clau del text, de tal manera que la noia treballi més ràpid i li doni temps a estudiar la majoria del temari d'història.

La noia entrega tots els resums que l'orientadora li havia manat i amb el temari d'història l'orientadora comença a aplicar la tècnica de lectura ràpida, primer ho fa ella i després la noia. Primer de manera guiada, després la noia a soles.

La tècnica ha resultat molt apropiada i la noia ha pogut primer entendre i després memoritzar.

L'orientadora la felicita i l'anima a continuar. Prenen el següent acord:

- Ha de tornar a la setmana vinent amb tots els dubtes i preguntes i comprovaran com ha anat el treball.

Avaluació:

L'orientadora i jo analitzem conjuntament la sessió. Li traslladi a l'orientadora les meves observacions: li comenti que la tècnica d'estudi ha estat molt encertada i que la noia ha mostrat molt interès i s'ha donat que podia fer-ho i que te capacitat. També li he comentat que veig molt positiu que li hagi reforçat durant tota la sessió, ja que li ha anat donant confiança a la noia i cada vegada el feia millor.

L'orientadora destaca que l'avaluació del cas ha sigut positiva, els canvis a nivell conductual han sigut fonamentals perquè es una noia amb molt orgull i por al fracàs i que, en principi, no volia acudir amb l'orientadora (per tant en aquest cas, l'orientadora ha sabut posar en pràctica habilitats socioafectives i ha empatitzat amb l'alumna aconseguint que torni a les sessions )

Així que ha hagut un grau alt d'implicació per part de tots, implicació que ha afavorit el progrés de l'alumna.

   

 

Descripció de la 2ª Sessió:

El dimarts 13 de maig, l'alumna S. torna al despatx amb el resumen d'una altra assignatura i la resta de  treball que li havia manat l'orientadora.

L'alumna demostra un canvi d'actitud molt positiu. L'aplicació de les tècniques d'estudi i les indicacions de l'orientadora han fet que S. augmenti la seva motivació i interès i que estigui aprovant els exàmens. L'orientadora torna a felicitar-la per el seu grau d'implicació i li comenta que ha estat reunida amb el professorat i que ells també estan molt contents del canvi. L'alumna es somriu i es posa molt contenta.

En aquesta sessió, i prèviament a que S. vingués al despatx a seguir el pla d'actuació acordat, l'orientadora em planteja la possibilitat d'ajudar a l'alumna a treballar amb la tècnica de lectura ràpida. Em pareix una bona oportunitat per posar en pràctica tot el que estic aprenent i accedeix. El meu paper ha canviat de l' observació a la participació puntual d'un cas.

Em sento al costat de S. i establim una primera conversa de caràcter més informal i intent establir un clima de confiança i seguretat, que consideri clau per a que l'alumna es mostri segura per a començar a treballar.

 L'alumna mostra una actitud positiva cap a la meva ajuda, per tant,  l'avaluació que faig es molt positiva, ja que he pogut aconseguir l'objectiu proposat d'ajudar a S. alhora que he pogut establir vincles de confiança i empatitzar amb ella, desenvolupant habilitats socioafectives i funcions claus dins del nostre paper com a psicopedagogs.

 

 

 

Comentar que aquestes sessions  s'englobin dins de les actuacions recollides al POAP (comentades en l'entrada següenthttp://practiquespsicopedagogiques.blogspot.com/2014/05/analisi-vers-lorientacio-academica-al.html ) i en les que l'orientadora realitza una atenció individualitzada a la noia.

Ara bé, cal destacar que l'orientació  no s'ha fet únicament amb la noia, sinó que s 'han considerat a altres agents implicats en el procés com els professors i tutora i la mare.

 En relació al marc teòric, destacar:

- Teoria sistèmica del desenvolupament: es concep tant a l’alumne en que es centra la intervenció com a la resta d'agents com a sistemes oberts als canvis, per a poder proposar noves metodologies i així produir un canvi en el comportament de l’alumne. També s’ha considerat tant la família com l’escola com a sistemes oberts als canvis, tenint-los en compte en totes les fases.

- Teoria ecològica del desenvolupament de Bronfenbrenner: partir d’aquesta visió ecològica i interactiva del desenvolupament i de la necessitat d’incrementar el potencial evolutiu dels dos microsistemes més importants per al desenvolupament dels nens (família i escola) de manera que la seva integració harmònica pogués contribuir a un bon desenvolupament de l' alumnat.

 

Bibliografia:

- Badia, A., Mauri, T. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: UOC. 

- Blanquet, S. (2010). Tècniques d'estudi. Recursos basics per a estudiar. Barcelona: El Serbal.

- Solé, I. (1998). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Barcelona. ICE-UAB/Horsori. Extret de la web de l’assignatura: Models d’orientació i intervención educativa.