Antecedents del cas:
Noia que està en segon de Batxillerat i que no vol fer el treball de
algunes assignatures, sembla que no comprèn i no vull fer cap esforç per a
superar-les.La seva tutora es la que fa la demanda a l'orientadora del centre.
L'orientadora organitza entrevistes i reunions amb la noia, la família i el professorat per a traure la màxima informació (estaríem en la Fase A segons el que vam estudiar a l'assignatura d'anàlisi de casos).
Acords (Fase B):
●Noia:
-Assistir a les següents entrevistes que l'orientadora li proposa.
-Practicar els comentaris de text encara que li costin.
● Professorat:
-Compromís de flexibilitat.
●Família:
-Assistir a les reunions amb l'orientadora per fer el seguiment.
L'orientadora escolar fa una reformulació del problema i dels objectius
(Fase C) i elabora un pla d'actuació (Fase D) que consisteix en treballar
tècniques d'estudi amb la noia fent us, primer de la pràctica guiada i desprès
de la pràctica independent i de manera gradual amb l'objectiu de que pugui finalitzar segon de Batxillerat i
inclús pogués aprovar la PAU.
Descripció de la sessió 1:
El dijous 8 de maig la noia acudeix a l'entrevista concertada amb
l'orientadora del centre per a continuar desenvolupant les actuacions
previstes.
Avui la tècnica treballada és la Tècnica
de lectura ràpida i subratllat de paraules clau del text, de tal manera que
la noia treballi més ràpid i li doni temps a estudiar la majoria del temari
d'història.
La noia entrega tots els resums que l'orientadora li havia manat i amb el
temari d'història l'orientadora comença a aplicar la tècnica de lectura ràpida,
primer ho fa ella i després la noia. Primer de manera guiada, després la noia a
soles.
La tècnica ha resultat molt apropiada i la noia ha pogut primer entendre i
després memoritzar.
L'orientadora la felicita i l'anima a continuar. Prenen el següent acord:
- Ha de tornar a la setmana vinent amb tots els dubtes i preguntes i
comprovaran com ha anat el treball.
Avaluació:
L'orientadora i jo analitzem conjuntament la sessió. Li traslladi a
l'orientadora les meves observacions: li comenti que la tècnica d'estudi
ha estat molt encertada i que la noia ha mostrat molt interès i s'ha donat que
podia fer-ho i que te capacitat. També li he comentat que veig molt positiu que
li hagi reforçat durant tota la sessió, ja que li ha anat donant confiança a la
noia i cada vegada el feia millor.
L'orientadora destaca que l'avaluació del cas ha sigut positiva, els canvis
a nivell conductual han sigut fonamentals perquè es una noia amb molt orgull i
por al fracàs i que, en principi, no volia acudir amb l'orientadora (per tant
en aquest cas, l'orientadora ha sabut posar en pràctica habilitats
socioafectives i ha empatitzat amb l'alumna aconseguint que torni a les
sessions )
Així que ha hagut un grau alt d'implicació per part de tots, implicació que
ha afavorit el progrés de l'alumna.
El dimarts 13 de maig, l'alumna S. torna al despatx amb el resumen d'una
altra assignatura i la resta de treball
que li havia manat l'orientadora.
L'alumna demostra un canvi d'actitud molt positiu. L'aplicació de les
tècniques d'estudi i les indicacions de l'orientadora han fet que S. augmenti
la seva motivació i interès i que estigui aprovant els exàmens. L'orientadora
torna a felicitar-la per el seu grau d'implicació i li comenta que ha estat
reunida amb el professorat i que ells també estan molt contents del canvi.
L'alumna es somriu i es posa molt contenta.
En aquesta sessió, i prèviament a que S. vingués al despatx a seguir el pla
d'actuació acordat, l'orientadora em planteja la possibilitat d'ajudar a
l'alumna a treballar amb la tècnica de lectura ràpida. Em pareix una bona
oportunitat per posar en pràctica tot el que estic aprenent i accedeix. El meu paper ha canviat de l' observació a la
participació puntual d'un cas.
Em sento al costat de S. i establim una primera conversa de caràcter més
informal i intent establir un clima de confiança i seguretat, que consideri clau
per a que l'alumna es mostri segura per a començar a treballar.
L'alumna mostra una actitud positiva cap a la meva
ajuda, per tant, l'avaluació que faig es molt
positiva, ja que he pogut aconseguir l'objectiu
proposat d'ajudar a S. alhora que he pogut establir vincles de confiança i empatitzar
amb ella, desenvolupant habilitats socioafectives i funcions claus dins del
nostre paper com a psicopedagogs.
Comentar que aquestes sessions s'englobin
dins de les actuacions recollides al POAP (comentades en l'entrada següenthttp://practiquespsicopedagogiques.blogspot.com/2014/05/analisi-vers-lorientacio-academica-al.html ) i en les que l'orientadora realitza una atenció individualitzada a la
noia.
Ara bé, cal destacar que l'orientació no s'ha fet únicament amb la noia, sinó que s 'han
considerat a altres agents implicats en el procés com els professors i tutora i
la mare.
- Teoria sistèmica del desenvolupament: es concep tant a l’alumne en que es centra la intervenció com a la
resta d'agents com a sistemes oberts als canvis, per a poder
proposar noves metodologies i així produir un canvi en el comportament de
l’alumne. També s’ha considerat tant la família com l’escola com a sistemes
oberts als canvis, tenint-los en compte en totes les fases.
- Teoria ecològica del desenvolupament de Bronfenbrenner: partir d’aquesta visió ecològica i interactiva del desenvolupament i de la
necessitat d’incrementar el potencial evolutiu dels dos microsistemes més
importants per al desenvolupament dels nens (família i escola) de manera que la
seva integració harmònica pogués contribuir a un bon desenvolupament de l'
alumnat.
Bibliografia:
- Badia, A.,
Mauri, T. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació
formal. Barcelona: UOC.
- Blanquet, S. (2010). Tècniques
d'estudi. Recursos basics per a estudiar. Barcelona: El Serbal.
- Solé, I. (1998). Orientación educativa e intervención
psicopedagógica. Barcelona. ICE-UAB/Horsori. Extret de la web de
l’assignatura: Models d’orientació i intervención educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario