REPLANTEJAMENT DELS OBJECTIUS INICIALS

En aquesta entrada vull fer una reflexió al voltant dels objectius que em vaig proposar a l' inici del Pràcticum I. 

En referència a l'objectiu " necessitat d'establir un pont d'unió entre la teoria i la pràctica psicopedagògica", contínua sent, a hores d'ara, un objectiu fonamental. Com afirma Callejas (2002, 4) " el empeño de dar prioridad a la teoría o a la práctica ha impedido entender sus relaciones". Per a buscar relacions dialògiques entre les dos, hi ha que començar per situar-les en plans d'igualtat.

L'observació directa, l'anàlisi compartit amb l'orientadora del centre i la participació a les pràctiques ha propiciat un canvi en la meva pròpia concepció tant sobre les funcions i tasques que ha de desenvolupar el psicopedagog a un IES (tenint en compte que, evidentment, les peculiaritats del context també les determina), com sobre els diferents rols  que ha de  complir el psicopedagog .

A l'assignatura Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica vam treballar les quatres dimensions del model d’orientació i intervenció col·laboratiu. Volia destacar la quarta dimensió: la relació professional, l’assessor com a col·laborador. Assumint aquest paper, ens trobem davant un assessor que:

-Negocia amb la comunitat educativa les condicions de la seua col·laboració.

-Un professional que aconsella i no prescriu, sinó que orienta i afavoreix el diàleg i la comunicació de tota la comunitat educativa.

-Un professional que planifica la seua feina d’acord amb el centre i que estableix espais de col·laboració.

-Un professional que defensarà les seues opinions, però que negociarà el sentit i el significat de la intervenció amb el professorat.

-Un professional que facilitarà als pares la informació sobre els seus fills per tal de que aquestes decideixen la millor manera de relacionar-se amb ells, etc

Pel que fa als aspectes teòrics del model d' assessorament col·laboratiu, aquest defineix com a objecte de la seva intervenció els processos d’ensenyament i aprenentatge i la institució en el seu conjunt, des d’ una concepció interactiva de l’individu i considerant el context com a marc explicatiu del desenvolupament i l’aprenentatge. Concretament, la missió de l’assessor és potenciar la Zona de Desenvolupament Institucional, fent el símil amb la ZDP. Per aconseguir-ho, cal un estudi de la situació prèvia, fer les reunions amb els docents, establint xarxes de treball interactives afavoridores de comunicació, confiança i promoció de l’autonomia professional dels docents.

La realització del Pràcticum I està encara en procés. Fins ara, en relació als objectius concrets que m'havia plantejat, he pogut treballar aquells que fan referència a una intervenció més individualitzada i puntual (com s'afrontin els problemes d'aprenentatge i emocionals de l'alumnat, com s'orienta a un alumne i grup que té i que no té vocació, com pot donar-s'hi resposta a una família que demana orientació... ) i de manera més parcial i esbiaixada  a aquells que tenen a veure amb la relació i col·laboració entre els agents educatius i la resta de la comunitat educativa.

A hores d'ara, he comprovat cóm, al començar aquest període, els meus objectius concrets eren pocs i molt parcials en relació al gran ventall de funcions i tasques que hem de desenvolupar al llarg de les nostres intervencions. En relació al rol de dinamitzador i col·laborador del psicopedagog, pensi que es tracta d'una àrdua tasca a la qual ens afrontem, però per la qual hem de vetllar per a garantir un funcionament adequat de la nostra labor.

Bibliografía:

●Castelló Badia, M. i altres. Mòdul 3, Funcions i àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Barcelona UOC.

●Monereo, C. Mòdul 1, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona UOC

Álvarez, C., (2012) ¿Qué sabemos de la relación entre práctica y teoría? Revista Iberoamericana de educación, 1-11.