En referència a l'objectiu "
necessitat d'establir un pont d'unió entre la teoria i la pràctica
psicopedagògica", contínua sent, a hores d'ara, un objectiu
fonamental. Com afirma Callejas (2002, 4) " el empeño de dar prioridad a la teoría o a la práctica ha impedido
entender sus relaciones". Per a buscar relacions dialògiques entre les
dos, hi ha que començar per situar-les en plans d'igualtat.
L'observació directa, l'anàlisi
compartit amb l'orientadora del centre i la participació a les pràctiques ha
propiciat un canvi en la meva pròpia concepció tant sobre les funcions i
tasques que ha de desenvolupar el psicopedagog a un IES (tenint en compte que, evidentment,
les peculiaritats del context també les determina), com sobre els diferents
rols que ha de complir el psicopedagog .
A l'assignatura Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica vam treballar les
quatres dimensions del model d’orientació i intervenció col·laboratiu. Volia
destacar la quarta dimensió: la relació professional, l’assessor com a
col·laborador. Assumint aquest paper, ens trobem davant un assessor que:
-Negocia amb la comunitat educativa les condicions de la seua col·laboració.
-Un professional que aconsella i no prescriu, sinó que orienta i afavoreix
el diàleg i la comunicació de tota la comunitat educativa.
-Un professional que planifica la seua feina d’acord amb el centre i que
estableix espais de col·laboració.
-Un professional que defensarà les seues opinions, però que negociarà el
sentit i el significat de la intervenció amb el professorat.
-Un professional que facilitarà als pares la informació sobre els seus
fills per tal de que aquestes decideixen la millor manera de relacionar-se amb
ells, etc
Pel que fa als aspectes
teòrics del model d' assessorament
col·laboratiu,
aquest defineix com a objecte de la seva intervenció els processos
d’ensenyament i aprenentatge i la institució en el seu conjunt, des d’ una
concepció interactiva de l’individu i considerant el context com a marc
explicatiu del desenvolupament i l’aprenentatge. Concretament,
la missió de l’assessor és potenciar la Zona de Desenvolupament Institucional,
fent el símil amb la ZDP. Per aconseguir-ho, cal un estudi de la situació
prèvia, fer les reunions amb els docents, establint xarxes de treball interactives
afavoridores de comunicació, confiança i promoció de l’autonomia professional
dels docents.
La realització del Pràcticum I està encara en procés. Fins ara, en relació
als objectius concrets que m'havia plantejat, he pogut treballar aquells que fan
referència a una intervenció més individualitzada i puntual (com s'afrontin els
problemes d'aprenentatge i emocionals de l'alumnat, com s'orienta a un alumne i
grup que té i que no té vocació, com pot donar-s'hi resposta a una família que
demana orientació... ) i de manera més parcial i esbiaixada a aquells que tenen a veure amb la relació i
col·laboració entre els agents educatius i la resta de la comunitat educativa.
A hores d'ara, he comprovat cóm, al començar aquest període, els meus
objectius concrets eren pocs i molt parcials en relació al gran ventall de
funcions i tasques que hem de desenvolupar al llarg de les nostres
intervencions. En relació al rol de dinamitzador i col·laborador del
psicopedagog, pensi que es tracta d'una àrdua tasca a la qual ens afrontem,
però per la qual hem de vetllar per a garantir un funcionament adequat de la
nostra labor.
Bibliografía:
●Castelló Badia, M. i
altres. Mòdul 3, Funcions i àmbits
d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Barcelona
UOC.
●Monereo, C. Mòdul 1, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica.
Barcelona UOC
Álvarez, C., (2012) ¿Qué sabemos de la relación entre práctica y teoría? Revista Iberoamericana de educación, 1-11.
No hay comentarios:
Publicar un comentario