Una primera reflexió que vull compartir amb tots gira al voltant de la
importància que tenen les tècniques de recollida de informació, en concret,
l'entrevista. La teoria ens parla de dues modalitats: una entrevista
estructurada o dirigida i una altra l'entrevista no estructurada o no dirigida.
Les dues tenen avantatges i desavantatges. Durant aquest període de pràctiques
he pogut presenciar varies entrevistes que corresponen a la segona modalitat i encara que requereixen més temps i la
informació és més difícil d'analitzar, igualment han permet a l'orientadora
obtindre i recollir la informació necessària. Assenyalar que a més de conèixer
quina es la informació que hem de recollir amb l'entrevista, "l'èxit d'una bona entrevista rau en saber conduir-la i això no
és pas una tasca senzilla" . També vaig observar que l'orientadora feia
això mateix, sabia com "tallar" quan es tractaven algunes informacions no
rellevants en l'entrevista i reconduïa les preguntes cap allò interessant, sense
que els destinataris tinguessin aquesta impressió.
A l'assignatura de Diagnòstic de
casos vam aprofundir sobre les característiques de l'entrevista i he pogut
comprovar que l'orientadora ha complit bona part dels requisits per a fer unes
bones entrevistes. Entre altres destaqui: va fer una bona rebuda dels
destinataris de l'entrevista, mostrant una actitud propera, va mostrar interès
i contacte ocular amb els entrevistats, no va usar un llenguatge tècnic, va
anar situant el problema en veu alta...Per últim, comentar-vos que no hi va
haver cap registre ni anotació i precisament açò es una gran dificultat
d'aquesta tècnica, de l' entrevista.
Andreu, L; Sanz, M. (2012). Capítol 2. Tècniques de
recollida d'informació. En L, Andreu (coord, Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario