martes, 3 de junio de 2014

1- ACABANT EL VIATGE...


"Cuando el navegante comienza el viaje, prepara su barco, estudia su ruta, planea su itinerario y zarpa; no puede hacer nada más. No puede saber qué tormentas lo azotarán, ni si ha de regresar. Pero zarpa."

                                                                                                         Edward Rutherford


Al igual que un navegant, jo també vaig salpar en un viatge. Un viatge que ha suposat una font d'aprenentatge molt enriquidora. Ja quasi arribant a terra, he de fer una valoració que em permeta destacar les vivències, experiències i aprenentatges realitzades durant aquest. No puc baixar del vaixell sense fer una valoració crítica, reflexiva i profunda del meu període de pràctiques, del meu propi procés d'aprenentatge, que m'ha permès adquirir coneixements i experiències noves que m'ajudaran, de segur, a preparar el meu vaixell, estudiar una nova ruta i tornar a salpar.
Volia començar fent referència al terme aprenentatge. Utilitzem aquest terme per a referir-nos al procés, com també per a referir-nos al resultat del mateix. L'aprenentatge constitueix una activitat de formació permanent, alhora que s'introdueixen canvis o modificacions en els coneixements existents i en les nostres conductes.
 
L' aprenentatge és un procés continu, que realitzem al llarg de tota la nostra vida en un context sociocultural determinat, mitjançant diferents interaccions amb el món físic i social, tal i com va assenyalar Vigotsky.
 
En el meu procés, hi ha hagut un aprenentatge implícit i d'altre explícit, intencional que s'ha produït gràcies al propi esforç personal realitzat amb el propòsit de conèixer el paper que desenvolupa el psicopedagog en l'àmbit educatiu formal i, més concretament, les funcions que aquest desenvolupa al IES. Durant el procés, he comptat amb la ajuda mediata de la meva tutora de la UOC, que ha anant guiant-me i donant-me indicacions per tal de que el meu procés fora més reflexiu i pogués aportar una anàlisi crític i exhaustiu de les pràctiques. També he comptat amb l'ajuda de la meva tutora de les pràctiques al IES (G.B.) i de E.B., com a segona psicopedagoga al centre. A les dues he d' agrair-les la seva acollida, el seu suport durant el procés i el seu esforç per brindar-me totes les oportunitats possibles per a participar de l'ampli ventall de funcions que realitzen. 
 
Com Teresa Guash destaca al vídeo de la Taula redona, el Pràcticum s'ha de entendre com una triangulació entre el consultor de la UOC, el tutor de pràctiques presencial i els estudiants. El Pràcticum ha de garantir l'apropament al coneixement i les competències que un professional de la psicopedagogia necessita.
 
En aquesta anàlisi, voldria destacar dues idees molt importants sobre les funcions i tasques que desenvolupin les psicopedagogues. Seguint les paraules de César Coll, assenyalar que les funcions que ha de desenvolupar un professional de la psicopedagogia depenen de quina visió es té de l'aprenentatge, de com fer per a millorar-lo i del context socio-institucional en el que ens situem. Concretament a l'àmbit educatiu formal, aquestes funcions, depenen de:
 -cóm està organitzat aquest espai socio-institucional i de quines són les finalitats i els objectius del sistema escolar.
 
En relació a la visió i concepció de l'aprenentatge que tenen les psicopedagogues del centre, comentar que es situa dins d'una perspectiva sistèmica. Segons aquesta visió, el procés d'aprenentatge és el resultat de la relació entre diferents sistemes (noi, família, escola, amics, societat) interrelacionats entre sí. Al IES, els àmbits  d'actuació de les psicopedagogues (recollides en el pla d'actuació del departament ) són: l'alumnat, el centre, la família, l'entorn...
 
A diferents entrades fetes al blog, he intentat descriure cóm les psicopedagogues han fet actuacions en aquests àmbits: centre (programes amb temàtica transversal), tutors (assessorament PAT), famílies (Xerrades)...
 
En relació al model d’orientació i intervenció, destacar com a referent, al centre, el model col·laboratiu. Dins de la segona dimensió d'aquest model, que fa referència a la finalitat de la intervenció psicopedagògica, vull destacar que algunes de les intervencions, realitzades al centre, tenen una funció preventiva (considerada com la més important i beneficiosa). És el cas del desenvolupament de programes reflectits al PAT i que tractin temes transversals com l'educació vial, l'educació per a la salut, etc. Es tracta de programes com Órdago ( dirigit al tractament de la drogodependència), el desenvolupament del "Pla de transició", etc
 
Són conscients que mitjançant la prevenció millorarà la qualitat, ja que no s’actua sols davant de situacions d’urgència o de una forta gravetat. No obstant, també s'han assenyalat actuacions amb una funció merament correctiva com la que fa referència a l'entrada "Atenció individualitzada: tècniques d'estudi", entre altres ...
En definitiva s'esdevé que les psicopedagogues, mitjançant diferents actuacions, tractin de potenciar el bon funcionament del centre.
Tornant a les FUNCIONS, comentar que al IES, hi existeix una priorització d'aquestes en relació al trimestre en el que estem. És a dir, que hi ha una distribució de funcions en relació a la temporalització del curs. En línees generals es destaqui:
→Durant el primer trimestre , la funció principal és l'atenció alumnat nouvingut i l'atenció a l'alumnat amb NEES i que portin algun ACIS. Durant aquest i el segon, ja apareixen, també, demandes dels tutors i pares respecte a planificació d'estudi, dificultats en el procés d'ensenyament-aprenentatge, tècniques d'estudi...
→Més cap al segon trimestre, es posin en marxa els programes amb temàtica transversal, coordinació amb entitats externes i el seguiment d'alumnat i també d'aquestos programes.
 →Durant el tercer, els esforços es dirigeixen cap a l'orientació escolar i professional, donant una atenció individualitzada i grupal a l'alumnat i a les famílies.
Dins del meu propi procés d'ensenyament-aprenentage, volia destacar un canvi en les meves idees inicials. Encara que continuï pensant que tenim moltes funcions a desenvolupar, quan vaig començar les pràctiques no veia la forma d'afrontar-les i de poder arribar a donar una resposta de qualitat a totes les demandes. Ara, m'adoni que algunes de les claus fonamentals passin per: una bona planificació, un coneixement del propi espai institucional i, com no, d'una bona coordinació. Personalment, es aquesta última variable la que consideri com el taló d' Aquil·les al IES. Encara que la psicopedagoga destaca i veig que sí que hi ha coordinació, moltes vegades aquesta es fruit d'una necessitat puntual, més que d'una cultura col·laborativa. Una altre inconvenient per a comptar amb una coordinació adequada, s'atribueix a la falta de concreció d'un temps fix per poder reunir-se, a més de la càrrega lectiva que portin els tutors.
Personalment pensi que el punt fort per a esmenar aquest problema radica en la formació del professorat, de tal forma que li permeta ser més autònom en el desenvolupament de tasques de detecció de dificultats, propostes d'intervenció, disposar de més estratègies metodològiques...A més a més, la seva implicació passa per ser més conscients de la importància de portar a terme correctament el PAT, convertint aquest document com a imprescindible al llarg de tot l'any i no reduint-lo a sessions esporàdiques tan sols a principi de curs (elecció de delegats, coneixement normes centre, drets i deures, etc).
En aquest sentit, destacar la següent idea: "En l'assessorament al professorat destacarem dos vessants primordials: un assessorament pel que fa a la "salut" de la institució (que respon a la concepció sistèmica del nostre model) i un assessorament més estrictament psicològic i pedagògic per tal de contribuir a la necessària prevenció educativa i a un millor desenvolupament en tot el procés educatiu i de la renovació pedagògica." (COLL, 1986)
Una altra reflexió que no puc deixar de costat, és la importància que hem d'atribuir a la recollida d'informació i posterior revisió i avaluació de d'allò que fem per a poder anar canviant i introduint millores. En relació a aquest apartat, veig que l'orientadora té habilitats i competències que li permetin detectar les necessitats que hi han al centre, les necessitats de les famílies (actualment les demandes més comunes tenen a veure amb aspectes emocionals i conductuals)... però no hi ha un recull d'aquesta informació, no hi ha una sistematització a l'hora de recollir les dades per poder, després, actuar en conseqüència. Per a mi, aquest punt és clau per tal de garantir l'èxit de la nostra intervenció. Hi ha d'haver una sistematització i un protocol establert al centre que permeta recollir dades i fer una avaluació real de la nostra intervenció psicopedagògica. Seguint el que vam estudiar a l'assignatura de Diagnòstic en educació disposem de tècniques de recollida d'informació que ens ajudaran a definir clarament els objectius de la intervenció, com les entrevistes, observacions, etc.
Potser, les competències professionals adquirides amb l'experiència fan obviar aquest pas, que jo veig com imprescindible i, per tant, el destaqui com un aspecte a millorar al IES.
En definitiva, ens trobem amb dues psicopedagogues amb experiència i formació que entenen la intervenció psicopedagògica com un procés que afecta als diferents sistemes i que necessita de la col·laboració dels diferents agents educatius per a millorar.
Destacaria que hi han al Centre una sèrie d'entrebancs a superar com: la millora de la coordinació, més disposició i implicació dels tutors, falta de formació en determinats aspectes i una falta de temps real que fa que no es pugui arribar tot el que ens agradaria a la totalitat de la seva tasca.
Al llarg de les pràctiques, m'adona't que aquesta és una professió molt enriquidora, atractiva, diversa, però, que de vegades, ens pot propiciar moments de frustració, sobretot, quan es té la sensació de no poder respondre amb la freqüència i qualitat que deuríem. Però també, hem de saber derivar i delegar aquells funcions que no són nostres i que, a més, interfereixen en les que sí ho són de veritat. Estic referint-me al cas del meu centre, en concret, a on l'orientadora és també l'encarregada de realitzar el  Contracte- programa i és la Coordinadora de formació (tasques que l'equip directiu li han encomanat). També destacar que el dia a dia del centre impedeix que les psicopedagogues puguin desenvolupar més actuacions dins de les aules, tal i com reconeix l'orientadora.
Vull assenyalar un altre aspecte observat durant les pràctiques. Hi ha una notable  diferència en quant al ritme de treball, al departament d'orientació, en relació a l'horari de matí i el de la tarda. El primer és molt més dinàmic, frenètic i el segon més tranquil i predictible. Comentar que he fet sessions extraordinàries de pràctiques pel matí per a poder ampliar el ventall d'actuacions que es realitzen, resultant-me molt positiu i profitós pel meu procés d' E-A.
2-  NEGOCIACIÓ PRÀCTICUM II
Aquest fet, unit a la meva disponibilitat horària per a realitzar el PRÀCTICUM II, fa que les dues psicopedagogues i jo considerem, com a més oportú, preparar el meu pròxim viatge cap al món de l'orientació.
JUSTIFICACIÓ:
- Importància de l'orientació en una societat canviant a nivell polític, social, tecnològic, educatiu i laboral que repercuteix en noves formes d’adaptació constantment en funció de les nostres capacitats, habilitats, interessos, etc. Necessitem una intervenció psicopedagògica, que des d'una perspectiva holística, integri els diferents elements de l'orientació acadèmica i professional, donant resposta a les noves requeriments de la societat. També es necessita coordinació i integració de les actuacions, un seguiment i una avaluació.
- Les psicopedagogues disposin de pocs moments per a entrar a l'aula i fer les actuacions d'orientació, perquè la dinàmica del dia a dia en el centre no ho permet.
- Es trobem en un any de canvi de normativa i és important ampliar aquesta informació a la resta de la comunitat educativa.
ACORDS:
- Preparar un projecte d'intervenció per a desenvolupar al PRÀCTICUM II al IES sobre l'orientació acadèmica i professional.
OBJECTIU GENERAL:
- Garantir el desenvolupament personal i social dels alumnes, potenciant totes les capacitats que conformen la personalitat (cognitives, motrius, lingüístiques, d’inserció social i d’equilibri personal) mitjançant el desplegament d'aquelles competències professionals que he de tindre com a psicopedagoga.
ACTUACIONS:
- Als diferents àmbits i complint les diferents funcions que tenim atribuïdes.
 3- En SÍNTESI:
● Són moltes les funcions que hem d'afrontar des del nostre rol de dinamitzadors i col·laboradors i delimitar el nostre camp d'actuació, és una tasca complexa. És clar que aquest, dependrà del sistema socio-institucional a on estem ubicats i de l'adquisició d'una bona competència professional i habilitats socioafectives que ens permetin detectar les necessitats, reconduir les demandes, elaborar plans d'actuacions realistes, tenint en compte, sempre, a les famílies, arreplegar la informació oportuna i saber seleccionar aquella més important, fer un seguiment adequat en funció del cas, avaluar , introduir canvis i un llarguíssim etc
● Aquesta experiència ha sigut una font d'aprenentatge enriquidora que ha servit per a apropar-me a l'escenari de treball i adonar-me de la realitat de la intervenció psicopedagògica en aquest àmbit.
 
4 - BIBLIOGRAFIA:
 
·      Castelló Badia, M. i altres Mòdul 3 Funcions I àmbits d’intervenció de l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Barcelona UOC.
 
·      Lago, J.R., & Onrubia, J. (2008). Una estrategia general de asesoramiento para la mejora de la práctica educativa. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 12(1), 1-13: http://www.ugr.es/local/recfpro/rev121COL5.pdf
 
·      Monereo, C.; Solé,I. -coords.- (1996): El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Ed. Alianza.
 
·      Monereo, C. Mòdul 1, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona UOC.
 
·      Pozo Municio, J.I. i altres. Mòdul 2 Competències professionals de l’assessor pedagògic. Barcelona UOC.
 
  Badia, A., Mauri, T. i Monereo, C. (2004). Un model per a l'anàlisi de contextos d' assessorament psicopedagògic en educació formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació  formal: pp 54-74.
 
● Solé, I. La concepción constructivista y el asesoramiento en centros. Universidad de Barcelona.
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario